dilluns, 25 de febrer del 2013

La flor de l'ametller II: La collita de l'ametlla perilla

En referència a l'entrada anterior, un col·lega m'ha fet arribar les fotos d'un ametller localitzat a Alella (El Maresme) parcialment cobert per la nevada del dissabte passat. Segurament aquestes flors tenen les hores comptades, perillant la collita de la campanya vinent, sobretot si seguim tenint temperatures baixes els pròxims dies, i és que com vaig comentar, una gelada tardana pot ser letal ja que pot afectar seriosament al quallat dels fruits. Sembla que aquest hivern encara té molt a dir!

Flors d'un ametller cobertes per la neu,
Alella 23/2/13 (Autor: JRM)
Flors d'un ametller cobertes per la neu,
Alella 23/2/13(
Autor: JRM)

Flors d'un ametller cobertes per la neu,
Alella 23/2/13 (
Autor: JRM)

divendres, 22 de febrer del 2013

La flor de l'ametller

Fora de la Plana i el seu microclima característic de temperatures extremades (millor per fer embotits que per moltes plantes) la flor de l’ametller desafia el fred i les ultimes gelades i cobreix les branques nues de l’arbre, omplint de color aquets dies hivernals.

L’ametller (Prunus dulcis sin. Prunus amygdalus) és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies, productor d’ametlles dolces comestibles, que es pot trobar per tota l'àrea mediterrània . L’època de floració de l’ametller té una gran importància, per que una gelada tardana pot anular completament la seva producció.

Però per que els ametllers floreixen tan d'hora? L’explicació la trobem en el procés conegut com vernalització regulat sobretot pel termoperiode i en gran part pel fotoperiode. Moltes espècies de fruiters es ”guien” per la temperatura i per la duració de la il·luminació diürna, és a dir necessiten acumular un nombre determinat d’hores de fred, sobretot les plantes de dia llarg, per que el seu metabolisme surti de la fase de respòs i entri en funcionament, promovent d'aquesta manera la floració. Aquesta condició física varia segons l’espècie, i en el cas de l’ametller és clar que en necessita menys. De totes maneres, la vernalització és un proces encara poc estudiat, on també hi juguen un paper important altres reguladors hormonals.

Floració de l'ametller, jardí privat
del barri d'Horta (Barcelona) 17/2/13

Floració de l'ametller, jardí privat
del barri d'Horta (Barcelona) 17/2/13

dimarts, 12 de febrer del 2013

Camèlia, la flor de Galícia

Galícia és una terra coneguda per la qualitat dels productes que extreuen dels seus rius, del mar i de les seves terres. Són apreciats els seus vins blancs i els formatges, són famosos els seus peixos i marisc, segurament els millors de la Península, i la seva carn i productes hortícoles tenen una bona reputació.

Però no tot són centollos, vino Ribeiro i pimientos del Padrón. Passejant pels carrers de Santiago de Compostela, entre xupitos de licor café i tapes de pop, em va sorprendre l’ús de la camèlia com a arbre d’alineació i arbust en carrers, places i jardins. De la mateixa manera que en altres llocs podem trobar plataners, til·lers, acàcies o palmeres, a Galícia és molt comú l’ús de la camèlia. Potser no m’hagués sorprès tant aquesta planta si no fos per que estava en el seu millor moment de l’any, i és que la camèlia és una planta que floreix a la tardor i a l’hivern, èpoques en que són escasses altres flors. A més, presentaven una floració exuberant, a causa de les perfectes condicions que té Galícia per aquesta planta. És imprescindible disposar d’un sòl àcid, porós i amb gran quantitat de matèria orgànica pel seu desenvolupament, i la terra gallega és més àcida que la sang d’en Jimmy Hendrix, degut principalment al material original en que esta format el sòl i a les abundants precipitacions. Tampoc toleren la calor ni les gelades i els hi agrada l’ambient humit.

Pertanyent a la família de les Theaceae, la Camellia és un gènere de plantes amb flor i de fulla persistent amb unes 250 espècies, originària de l’Àsia tropical i introduïda a Europa al segle XVIII. Tot i haver-hi altres exemplars que destaquen per les seves flors ornamentals, com la C. reticulata, la C. sasanqua i la C. saluenense, la C. japonica és l’espècie més utilitzada i cultivada com a planta ornamental, destacant també la C. sinensis utilitzada per preparar la infusió típica, el te. De Camellia japonica n’hi ha més de 2000 cultivars diferents, nombre que cada any va en augment amb l’aparició de noves varietats. Les seves flors varien de color, forma i mida, arribant als 10 cm de diàmetre i produint un ventall cromàtic que va des de el blanc al vermell amb nombroses tonalitats diferents.

“L’amor” de la camèlia pels gallecs no acaba aquí, sinó que també existeix la Ruta da Camelia, un circuit per diferents jardins vinculats a la cultura d'aquesta planta que travessa de A Coruña fins a Vigo, segurament un altre motiu per tornar per aquesta terra, a més de centollos, vino Ribeiro pimientos del Padrón.

Font: SEC (Sociedad Española de la Camelia)
Camellia japonica, Santiago de Compostela 6/2/2013


Camellia japonica, Santiago de Compostela 6/2/2013