dimecres, 19 de febrer de 2014

COSTA RICA TOPIARIA

Moltes vegades m’he meravellat veient documentals de plantes i animals, que sovint ni tan sols sabia que existien, en zones totalment inhòspites i salvatges, on la petjada humana amb prou feines hi és present. Fa poc vaig tenir la oportunitat de visitar un dels llocs que es conserven més verges del planeta, un país on la natura i la consciència de la seva gent han aconseguit preservar aquesta essència, Costa Rica.

Costa Rica és un país molt petit, però la seva situació, geogràficament privilegiada, fa que posseeixi aproximadament el 5% de la biodiversitat del planeta, sent el país amb més biodiversitat per m2. Costa Rica és pura natura, és un paradís botànic, on s’hi alberguen més de 10.000 espècies de plantes. És un país de grans contrastos paisatgístics, on les seves formacions vegetals varien segons la altitud. Es pot distingir la selva tropical, el bosc tropical humit, el bosc sec, el bosc mixt i altres tipus de vegetació que es poden apreciar amb més detall en els diversos parcs naturals que hi ha.

Però aquest post no el dedicaré a l’exuberant flora de Costa Rica. Al centre del país, entre els volcans Poas i Arenal, hi ha un indret no tan conegut i totalment atípic per tractar-se d’un país tant naturalitzat com aquest, i que com a jardiner em va cridar molt l’atenció, el Parque Evangelista Blanco Brenes.

Més propi d’un jardí francès que d’un parc de Costa Rica, les formes topiàries quasi impossibles s’aixequen imponents davant la tranquil·litat que es respira al poblet de Zarcero. Aquestes escultures vegetals formades amb xiprers són el resultat de la imaginació del seu creador, Evangelista Blanco Brenes i els més de 45 anys que hi porta treballant. Durant la nostra visita al parc, vam coincidir amb ell, i no podia ser d’altra manera que amb unes tisores de retallar a les mans. El bon home ens va comentar que l’any 1964 es va començar a encarregar del manteniment de les zones verdes del poble, i se li va ocórrer retallar els arbres i poc a poc donar-los forma. Una persona molt agradable, senzilla i treballadora, que ha aconseguit transformar el lloc en una autèntica obra d’art. Entre les nombroses figues destaca sobretot l’avinguda d’arcs de xiprer que hi ha al centre del parc.


Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013
Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013
Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013
Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013
Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013

Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013


Parc Evangelista Blanco Brennes, Costa Rica, agost 2013



dijous, 12 de desembre de 2013

El tercer paisatge seguirà fent camí

Les plantes han estat lligades des de sempre a la nostre existència. No només ens han proporcionat aliments, medicaments i matèries primàries que han servit com a base pel nostre desenvolupament, sinó que són els únics éssers vius capaços de captar l’energia del sol per fabricar matèria orgànica i alliberar oxigen. És evident doncs que depenem més nosaltres d’elles que elles de nosaltres. Tot i això, des de sempre hem tingut la necessitat de projectar la natura a través de les nostres idees, fins al punt de portar-la casa, cultivant plantes amb el propòsit de crear un entorn agradable. El disseny de paisatge i la jardineria, per tant, d’alguna manera sempre han estat lligats a nosaltres. Aquestes dues pràctiques es poden considerar tant art com ciència, ja que es requereix observació, planificació, creativitat i organització, però amb una dificultat afegida, que es treballa amb éssers vius i  s’ha de tenir en compte els seus processos mitjançant un control de l’espai i del factor temps, a més de la necessitat de seguir una sèrie de criteris arquitectònics, agronòmics, sociològics i mediambientals.

Avui fa un any just que vaig inaugurar el blog. L’objectiu principal era compartir experiències i inquietuds relacionades amb la jardineria, el paisatgisme i la natura, per rellevar-ne el seu valor i la seva necessitat, sense pretendre donar cap lliçó a ningú,  sinó per replantejar-me temes com a forma d’aprenentatge.  A dia d’avui considero l’objectiu complert.

Un agraïment especial a tots els que heu llegit, comentat i compartit el blog, vosaltres també en formeu part. El tercer paisatge seguirà fent camí.

Us deixo amb un recull de totes les entrades d'aquest any.


Antic tram de la N-152 a Orís, avui un altre tercer paisatge








dilluns, 2 de desembre de 2013

PLANT ATTACK!

Durant el 17è Congrés de l’Associació de Professionals dels Espais Verds de Catalunya (APEVC) que es va dur a terme a Olot els dies 21,22 i 23 de novembre es va realitzar el primer Concurs de Jardins de l’APEVC, al Claustre del Carme. L’objectiu del Concurs és afavorir i potenciar la sensibilitat cap a l’art dels jardins i crear un espai per a l’experimentació en la jardineria per les noves generacions de professionals del sector, així com posar de relleu per a la ciutadania la importància que tenen els espais verds en la millora de la qualitat de vida de les persones.

La proposta que vam presentar conjuntament amb en Narcís Coromina i en Joel Requena, anomenada Plant Attack! va resultar guanyadora després de la votació dels assistents al congrés.

Per realitzar la proposta es va disposar d’una parcel·la de 440x284 cm delimitada per un encintat de travesses de pi de 240x22x21 cm col·locades en forma rectangular i amb un alt de 2 travesses, farcida de terra fins a la cota superior.

Plant Attack! presenta els efectes d’una “catàstrofe vegetal”, un desastre causat per plantes on el regne vegetal torna a dominar i a colonitzar la Terra deixant enrere les accions humanes sobre el medi i qüestionant el control del planeta per part de l’home. El projecte mostra aquesta situació a petita escala a través d’un escenari urbà habitual on un abocament “accidental” de plantes de diferents textures, colors i mides envaeix tot el que troba, mitjançant una plantació harmònica però amb un efecte caòtic i desordenat.

Les espècies utilitzades, provinents de Vivers Sala Graupera, van ser:

Aeonium arboreum 'Atrourpureum', Artemsia 'Powis Castle', Bulbine frutescens ’Hallmarck’, Carex buchananii, Dianella caerulea, Dodonaea viscosa 'Purpurea', Echium candicans, Euphorbia diamond, Festuca glauca, Grevillea x semperflorens , Hebe x franciscana ‘Blue Gem’, Hemerocallis 'Mary Guenther', Leptospermum karo, Leucadendron 'Safari Sunset', Liriope muscari 'Wildform', Lomandra longold, Mischantus sinensis ‘Yaku jima’, Pennisetum alopecuroides, Phormium ‘Jester’, Phormium 'Gold Sword', Vinca major i Zoysia japonica.

Abans de deixar-vos amb les imatges del muntatge i el resultat de Plant Attack!, aprofito  per presentar el nou disseny del blog i la incorporació de 2 sponsors: Greenfish Aquaponic Systems i Nogué Jardineria·Paisatgisme. Més endavant dedicaré un post a aquestes empreses. Si  algú li interessa promocionar-se a el tercer paisatge, facilito el mail de contacte: tudi.jnt@gmail.com

























dilluns, 14 d’octubre de 2013

...ARBRE VA!!

No és habitual sortir al carrer i trobar-te desenes d’arbres de grans dimensions arrancats parcial o totalment de la superfície del terra, però el divendres 4 d’octubre aquesta imatge es va reproduir  en diverses poblacions del nord d’Osona. Una curta però violenta tempesta de no més de 20 minuts que va generar vents desproporcionats acompanyats d’una intensa calamarsa, va propiciar aquest acarnissament vegetal, que conseqüentment va acabar posant en perill la integritat de les persones provocant diverses destrosses materials. Els experts van titllar aquest fenomen de esclafit.

Els arbres disposen d’un sistema radicular que no només serveix per absorbir aigua i minerals del sòl, sinó que també té la funció d’ancoratge per suportar el propi pes de la planta i afrontar aquestes situacions adverses. És cert que algunes espècies com els pins, els avets, els cedres i els xiprers produeixen arrels més superficials i per tant són més susceptibles a la caiguda, però hi ha diverses accions d’origen antròpic que malmeten el seu sistema radical i els fan més vulnerables. Per tant, la majoria dels arbres caiguts tenen un denominador comú, són arbres debilitats.


Entre d’altres, aquetes són les causes més habituals de caiguda dels arbres:

Modificació de l’entorn
Quan els arbres creixen en comunitat com és el cas dels boscos, es protegeixen mútuament del vent, de forma que no necessiten crear un sistema radicular gaire potent. El problema ve quan es modifica el seu habitat natural i es talen els arbres per urbanitzar el terreny. Els arbres que queden drets estan totalment desemparats i al  no disposar d’un sistema estructural adequat són incapaços d’aguantar vents d’una intensitat determinada.

Eliminació parcial del sistema radicular
Els arbres que es veuen afectats per obres properes on s’hi han obert rases o s’han produït moviments de terra, poden sofrir una pèrdua important d’arrels de vital importància per la seva fixació al terra.

Compactació del sòl
La circulació de maquinària pesada prop dels arbres i els terrenys excessivament humits, provoquen una compactació del sòl, comportant una disminució de creixement de la longitud de les arrels i una disgregació dels elements texturals del sòl, disminuït l’oxigen del sòl i provocant problemes de respiració, infiltració i drenatge, accelerant els processos de podriment radicular.

Arbres i gespa
També és habitual en molts jardins sembrar gespa sota els arbres, sense tenir en compte que les seves necessitats hídriques són molt diferents. Mentre que una gespa necessita regs curts i seguits, l’arbre necessita regs espaiats i profunds. El reg que proporcionem a la gespa provoca que l’arbre produeixi un sistema radicular molt superficial i poc eficient en estabilitat, ja que l’aigua que necessita pel seu desenvolupament l’aconsegueix en pocs centímetres de la superfície i per tant no necessita emetre arrels profundes.

Podes desmesurades i podriment del tronc
Les podes desmesurades també perjudiquen a l’estabilitat de l’arbre, ja que pot comportar podriment al tronc i a les branques augmentant substancialment el perill de caiguda.

També s’ha de tenir en compte que generalment hi ha una relació lineal entre el radi de la capçada i l’extensió del sistema radical. Si es realitza una reducció important de la capçada s’ha de tenir present que també hi haurà una reducció semblant d’arrels.

Els arbres que tenen branques codominants, és a dir que competeixen per una dominància apical, en forma de V amb l’escorça incluïda, també perillen de sofrir una caiguda parcial. En aquest cas si que seria necessària una bona poda de manteniment.

Plantació incorrecte
Un altre motiu important de caiguda d’un arbre deriva d’una plantació incorrecte i sovint d’una inadequada selecció d’espècies.

Hi ha molts arbres que estan plantats a una profunditat excessiva, fent disminuir la capacitat de generar arrels noves. D’altres que han estat plantats en  terrenys sense suficient espai pel desenvolupament de les arrels que garanteixen el seu suport, i que al assolir una altura considerable augmenta el perill de caure. 



No hem d’oblidar que els arbres són éssers vius, és a dir tenen un cicle vital. La seva longevitat no depèn només de l’espècie, sinó també de les condicions ambientals, el terreny on s’ha desenvolupat, i la cura que en tenim.

Cal intentar facilitar el màxim volum de sòl d’exploració per les arrels, sobretot quan es planten arbres en escocells. La formació d’un sòl estructural també és molt important, aplicant una terra adequada que permeti un bon creixement i minimitzi els efectes de la compactació. Una bona barreja seria terra vegetal de qualitat amb graves. Si l’arbre creix enmig de gespa és molt recomanable aplicar una capa de coberta vegetal i separar el reg. Si un arbre necessita ser podat per motius estètics, sanitaris o de seguretat, s’han de realitzar talls nets que permetin una bona cicatrització i evitar podriments.

Crec que estarem d’acord en que al llarg de l’any es mor molta més gent atropellada per un cotxe que per un arbre, és molt difícil tenir-ho tot controlat, per tant només ens queda dur a terme una bona gestió de l’arbrat i planificar bé la seva plantació per  evitar problemes posteriors.




Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013

Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013
Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013

Populus nigra trencat de la base 4/10/2013
Cedrus deodara arrencats a Manlleu 4/10/2013. Foto: Osona.com

Cedrus deodara arrencats a Manlleu 4/10/2013. Foto: Osona.com


Pas de l'esclafit per Sant Hipòlit de Voltregà



Després de netejar i treure un cedre arrencat en un jardí, vam reutilitzar el seu tronc per muntar aquesta taula i els tamborets:











dilluns, 22 de juliol de 2013

Els jardins botànics de la Costa Brava II. Santa Clotilde

Quan el mar colpeja sobre els penya-segats que hi ha entre la cala Boadella i la platja de Fenals, n’estic segur que queda meravellat al veure una de les creacions paisatgístiques més espectaculars de casa nostre, els Jardins de Santa Clotilde.

Des que el marquès de Roviralta va encarregar el projecte de transformació d’un terreny dedicat a la plantació de vinyes en un jardí en contacte amb la naturalesa i obert al mar a l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, han passat més de 90 anys.  Aquets jardins són considerats com el model de jardí noucentista, un moviment artístic amb aires renaixentistes existent a Catalunya a principis del segle XX on es buscava la recuperació de les formes clàssiques a través de la recerca de la simetria, la proporció i l’ordre. L’equilibri entre l’espai, el volum, color i forma, la combinació de les espècies la gran majoria autòctones, i la seva situació fan dels jardins un lloc de gran bellesa.

Rubió i Tudurí va aconseguir solucionar de forma brillant la difícil ortografia del terreny amb l’esglaonament en terrasses i la creació de camins mitjançant rampes i escales que permeten salvar els desnivells. La vegetació no només té una funció estètica sinó que també arquitectònica, com ho demostra les tanques vegetals que creen una paret obligant a l’espectador a contemplar en tot moment les millors panoràmiques, així com el conjunt de places i miradors que trobem al llarg del recorregut.

Tot i que l’art topiària crea una sensació de natura dominada, la integració dins el paisatge es compleix gràcies a una cortina d’arbres que donen continuïtat entre el jardí i el bosc mediterrani, inclús a les escales hi ha una plantació d’heura entre esglaó i esglaó que dona la sensació de trobar-te davant una cascada vegetal


També són elements importants dins del jardí les interessants peces escultòriques com les sirenes de bronze de l’artista Maria Llimona i els diferents jocs d’aigües com font i estanys que trobem en el recorregut, ja que creen punts d’interès i criden l’atenció del visitant.

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13


Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13

Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13
Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13
Jardins de Santa Clotilde, 16/7/13