el tercer paisatge: Arborètum de Masjoan

dijous, 14 de març del 2013

Arborètum de Masjoan

Les Guilleries és una coneguda terra d’avets, d’aquest indret en surten una bona part dels avets de Nadal que es consumeixen al nostre país, convertint-se en una de les activitats econòmiques més importants de la zona, ja que compta amb unes condicions ideals per aquest tipus d’arbres, perquè disposen d’un subclima atlàntic amb estius suaus i plujosos, similars als que podrien tenir al nord de França, però beneficiant-se del sol mediterrani. En un racó d’aquesta terra hi trobem l’Arborètum de Masjoan

L’Arborètum situat prop del municipi d’Espinelves, just al costat del mas Masjoan, és un lloc singular que a més de tenir la concentració més gran d’arbres monumentals declarats de Catalunya, conté una cinquantena d’espècies de coníferes diferents, plantades majoritàriament per Marià Masferrer entre el 1860 i 1911, moltes d’elles superen els 40 m d’alçada. Entre els arbres més representatius de l’arboretum cal destacar una Sequoia gegant (Sequoiadendron giganteum) de 44 m d’alçada plantada al 1911 provinent de California, un Avet blanc (Abies alba) de 44 metres sent el més alt de Catalunya i un Cedrus Atlantica de 42 metres.

Però el tret característic més remarcable de la finca es va produir a la dècada els 60, quan es va descobrir un híbrid creat de forma natural entre les pinyes de Abies pinsapo amb pol·len de Abies alba, formant una nova espècie que heretava les millors qualitats de cada un dels seus antecessors, i que es va anomenar Abies masjoanis. Actualment hi ha exemplars que ja superen els 30 metres.

La visita a l’arbreda, molt recomanable, consisteix en un recorregut d’uns 30 min on hi trobem una vintena d’arbres remarcables catalogats. Es pot visitar cada dia de la setmana i l’entrada costa 2 € per barba (una cervesa menys al cap de setmana).

Font:
Arbres remarcbles de Catalunya. 100 ombres colosals, M. Boada Juncà, A. Boada Puchol, Brau edicions, 2010
masjoan.com

Arborètum de Masjoan, 24/2/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

MANIFEST

El tercer paisatge no és rural ni urbà. Hi manca l'explotació agrícola, turística i especulació immobiliària. Són àrees que es troben fora dels paisatges convencionals i es situen al seu marge, com vores de boscos i carreteres, solars desemparats o altres llocs on les màquines no poden arribar. Són zones amb característiques pròpies i amb una àmplia diversitat natural. Són aquells espais que han estat sotmesos a l'acció humana i la seva evolució és fruit de les contínues adaptacions al medi.

El tercer paisatge és el terme teoritzat per Gilles Clemént (paisatgista i jardiner francès introductor d'altres conceptes com Jardí en moviment i Jardí planetari) i explicat a través d'un manifest (Manifest del tercer paisatge), per denominar tots aquets espais marginals i indefinits però amb una gran riquesa d'espècies on prolifera una interessant biodiversitat i on la mateixa naturalesa dica la seva evolució.

En aquest temps on grans projectes urbanístics han acabat en descampats plens de faroles que probablement mai acolliran la seva construcció, en espais residuals abandonats amb aparicions insospitades i a vegades esporàdiques de la naturalesa, on la petjada humana ha debilitat el fràgil equilibri natural, on el tercer paisatge cada dia és més present a la nostra vida, aqui i avui declaro inaugurat aquest blog. No pretenc descobrir la sopa d'all, segurament serà un blog més de jardineria, paisatgisme i natura, però crec que és necessàri redescobrirla i reinventar-la, o almenys intentar-ho.

JNT

12/12/12