Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arbres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arbres. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 d’octubre del 2013

...ARBRE VA!!

No és habitual sortir al carrer i trobar-te desenes d’arbres de grans dimensions arrancats parcial o totalment de la superfície del terra, però el divendres 4 d’octubre aquesta imatge es va reproduir  en diverses poblacions del nord d’Osona. Una curta però violenta tempesta de no més de 20 minuts que va generar vents desproporcionats acompanyats d’una intensa calamarsa, va propiciar aquest acarnissament vegetal, que conseqüentment va acabar posant en perill la integritat de les persones provocant diverses destrosses materials. Els experts van titllar aquest fenomen de esclafit.

Els arbres disposen d’un sistema radicular que no només serveix per absorbir aigua i minerals del sòl, sinó que també té la funció d’ancoratge per suportar el propi pes de la planta i afrontar aquestes situacions adverses. És cert que algunes espècies com els pins, els avets, els cedres i els xiprers produeixen arrels més superficials i per tant són més susceptibles a la caiguda, però hi ha diverses accions d’origen antròpic que malmeten el seu sistema radical i els fan més vulnerables. Per tant, la majoria dels arbres caiguts tenen un denominador comú, són arbres debilitats.


Entre d’altres, aquetes són les causes més habituals de caiguda dels arbres:

Modificació de l’entorn
Quan els arbres creixen en comunitat com és el cas dels boscos, es protegeixen mútuament del vent, de forma que no necessiten crear un sistema radicular gaire potent. El problema ve quan es modifica el seu habitat natural i es talen els arbres per urbanitzar el terreny. Els arbres que queden drets estan totalment desemparats i al  no disposar d’un sistema estructural adequat són incapaços d’aguantar vents d’una intensitat determinada.

Eliminació parcial del sistema radicular
Els arbres que es veuen afectats per obres properes on s’hi han obert rases o s’han produït moviments de terra, poden sofrir una pèrdua important d’arrels de vital importància per la seva fixació al terra.

Compactació del sòl
La circulació de maquinària pesada prop dels arbres i els terrenys excessivament humits, provoquen una compactació del sòl, comportant una disminució de creixement de la longitud de les arrels i una disgregació dels elements texturals del sòl, disminuït l’oxigen del sòl i provocant problemes de respiració, infiltració i drenatge, accelerant els processos de podriment radicular.

Arbres i gespa
També és habitual en molts jardins sembrar gespa sota els arbres, sense tenir en compte que les seves necessitats hídriques són molt diferents. Mentre que una gespa necessita regs curts i seguits, l’arbre necessita regs espaiats i profunds. El reg que proporcionem a la gespa provoca que l’arbre produeixi un sistema radicular molt superficial i poc eficient en estabilitat, ja que l’aigua que necessita pel seu desenvolupament l’aconsegueix en pocs centímetres de la superfície i per tant no necessita emetre arrels profundes.

Podes desmesurades i podriment del tronc
Les podes desmesurades també perjudiquen a l’estabilitat de l’arbre, ja que pot comportar podriment al tronc i a les branques augmentant substancialment el perill de caiguda.

També s’ha de tenir en compte que generalment hi ha una relació lineal entre el radi de la capçada i l’extensió del sistema radical. Si es realitza una reducció important de la capçada s’ha de tenir present que també hi haurà una reducció semblant d’arrels.

Els arbres que tenen branques codominants, és a dir que competeixen per una dominància apical, en forma de V amb l’escorça incluïda, també perillen de sofrir una caiguda parcial. En aquest cas si que seria necessària una bona poda de manteniment.

Plantació incorrecte
Un altre motiu important de caiguda d’un arbre deriva d’una plantació incorrecte i sovint d’una inadequada selecció d’espècies.

Hi ha molts arbres que estan plantats a una profunditat excessiva, fent disminuir la capacitat de generar arrels noves. D’altres que han estat plantats en  terrenys sense suficient espai pel desenvolupament de les arrels que garanteixen el seu suport, i que al assolir una altura considerable augmenta el perill de caure. 



No hem d’oblidar que els arbres són éssers vius, és a dir tenen un cicle vital. La seva longevitat no depèn només de l’espècie, sinó també de les condicions ambientals, el terreny on s’ha desenvolupat, i la cura que en tenim.

Cal intentar facilitar el màxim volum de sòl d’exploració per les arrels, sobretot quan es planten arbres en escocells. La formació d’un sòl estructural també és molt important, aplicant una terra adequada que permeti un bon creixement i minimitzi els efectes de la compactació. Una bona barreja seria terra vegetal de qualitat amb graves. Si l’arbre creix enmig de gespa és molt recomanable aplicar una capa de coberta vegetal i separar el reg. Si un arbre necessita ser podat per motius estètics, sanitaris o de seguretat, s’han de realitzar talls nets que permetin una bona cicatrització i evitar podriments.

Crec que estarem d’acord en que al llarg de l’any es mor molta més gent atropellada per un cotxe que per un arbre, és molt difícil tenir-ho tot controlat, per tant només ens queda dur a terme una bona gestió de l’arbrat i planificar bé la seva plantació per  evitar problemes posteriors.




Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013

Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013
Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013

Populus nigra trencat de la base 4/10/2013
Cedrus deodara arrencats a Manlleu 4/10/2013. Foto: Osona.com

Cedrus deodara arrencats a Manlleu 4/10/2013. Foto: Osona.com


Pas de l'esclafit per Sant Hipòlit de Voltregà



Després de netejar i treure un cedre arrencat en un jardí, vam reutilitzar el seu tronc per muntar aquesta taula i els tamborets:











dijous, 14 de març del 2013

Arborètum de Masjoan

Les Guilleries és una coneguda terra d’avets, d’aquest indret en surten una bona part dels avets de Nadal que es consumeixen al nostre país, convertint-se en una de les activitats econòmiques més importants de la zona, ja que compta amb unes condicions ideals per aquest tipus d’arbres, perquè disposen d’un subclima atlàntic amb estius suaus i plujosos, similars als que podrien tenir al nord de França, però beneficiant-se del sol mediterrani. En un racó d’aquesta terra hi trobem l’Arborètum de Masjoan

L’Arborètum situat prop del municipi d’Espinelves, just al costat del mas Masjoan, és un lloc singular que a més de tenir la concentració més gran d’arbres monumentals declarats de Catalunya, conté una cinquantena d’espècies de coníferes diferents, plantades majoritàriament per Marià Masferrer entre el 1860 i 1911, moltes d’elles superen els 40 m d’alçada. Entre els arbres més representatius de l’arboretum cal destacar una Sequoia gegant (Sequoiadendron giganteum) de 44 m d’alçada plantada al 1911 provinent de California, un Avet blanc (Abies alba) de 44 metres sent el més alt de Catalunya i un Cedrus Atlantica de 42 metres.

Però el tret característic més remarcable de la finca es va produir a la dècada els 60, quan es va descobrir un híbrid creat de forma natural entre les pinyes de Abies pinsapo amb pol·len de Abies alba, formant una nova espècie que heretava les millors qualitats de cada un dels seus antecessors, i que es va anomenar Abies masjoanis. Actualment hi ha exemplars que ja superen els 30 metres.

La visita a l’arbreda, molt recomanable, consisteix en un recorregut d’uns 30 min on hi trobem una vintena d’arbres remarcables catalogats. Es pot visitar cada dia de la setmana i l’entrada costa 2 € per barba (una cervesa menys al cap de setmana).

Font: 
Arbres remarcbles de Catalunya. 100 ombres colosals, M. Boada Juncà, A. Boada Puchol, Brau edicions, 2010
masjoan.com


Arborètum de Masjoan, 24/2/13

Arborètum de Masjoan, 24/2/13

Arborètum de Masjoan, 24/2/13

Arborètum de Masjoan, 24/2/13




dilluns, 25 de febrer del 2013

La flor de l'ametller II: La collita de l'ametlla perilla

En referència a l'entrada anterior, un col·lega m'ha fet arribar les fotos d'un ametller localitzat a Alella (El Maresme) parcialment cobert per la nevada del dissabte passat. Segurament aquestes flors tenen les hores comptades, perillant la collita de la campanya vinent, sobretot si seguim tenint temperatures baixes els pròxims dies, i és que com vaig comentar, una gelada tardana pot ser letal ja que pot afectar seriosament al quallat dels fruits. Sembla que aquest hivern encara té molt a dir!

Flors d'un ametller cobertes per la neu,
Alella 23/2/13 (Autor: JRM)
Flors d'un ametller cobertes per la neu,
Alella 23/2/13(
Autor: JRM)

Flors d'un ametller cobertes per la neu,
Alella 23/2/13 (
Autor: JRM)

divendres, 22 de febrer del 2013

La flor de l'ametller

Fora de la Plana i el seu microclima característic de temperatures extremades (millor per fer embotits que per moltes plantes) la flor de l’ametller desafia el fred i les ultimes gelades i cobreix les branques nues de l’arbre, omplint de color aquets dies hivernals.

L’ametller (Prunus dulcis sin. Prunus amygdalus) és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies, productor d’ametlles dolces comestibles, que es pot trobar per tota l'àrea mediterrània . L’època de floració de l’ametller té una gran importància, per que una gelada tardana pot anular completament la seva producció.

Però per que els ametllers floreixen tan d'hora? L’explicació la trobem en el procés conegut com vernalització regulat sobretot pel termoperiode i en gran part pel fotoperiode. Moltes espècies de fruiters es ”guien” per la temperatura i per la duració de la il·luminació diürna, és a dir necessiten acumular un nombre determinat d’hores de fred, sobretot les plantes de dia llarg, per que el seu metabolisme surti de la fase de respòs i entri en funcionament, promovent d'aquesta manera la floració. Aquesta condició física varia segons l’espècie, i en el cas de l’ametller és clar que en necessita menys. De totes maneres, la vernalització és un proces encara poc estudiat, on també hi juguen un paper important altres reguladors hormonals.

Floració de l'ametller, jardí privat
del barri d'Horta (Barcelona) 17/2/13

Floració de l'ametller, jardí privat
del barri d'Horta (Barcelona) 17/2/13

dimarts, 12 de febrer del 2013

Camèlia, la flor de Galícia

Galícia és una terra coneguda per la qualitat dels productes que extreuen dels seus rius, del mar i de les seves terres. Són apreciats els seus vins blancs i els formatges, són famosos els seus peixos i marisc, segurament els millors de la Península, i la seva carn i productes hortícoles tenen una bona reputació.

Però no tot són centollos, vino Ribeiro i pimientos del Padrón. Passejant pels carrers de Santiago de Compostela, entre xupitos de licor café i tapes de pop, em va sorprendre l’ús de la camèlia com a arbre d’alineació i arbust en carrers, places i jardins. De la mateixa manera que en altres llocs podem trobar plataners, til·lers, acàcies o palmeres, a Galícia és molt comú l’ús de la camèlia. Potser no m’hagués sorprès tant aquesta planta si no fos per que estava en el seu millor moment de l’any, i és que la camèlia és una planta que floreix a la tardor i a l’hivern, èpoques en que són escasses altres flors. A més, presentaven una floració exuberant, a causa de les perfectes condicions que té Galícia per aquesta planta. És imprescindible disposar d’un sòl àcid, porós i amb gran quantitat de matèria orgànica pel seu desenvolupament, i la terra gallega és més àcida que la sang d’en Jimmy Hendrix, degut principalment al material original en que esta format el sòl i a les abundants precipitacions. Tampoc toleren la calor ni les gelades i els hi agrada l’ambient humit.

Pertanyent a la família de les Theaceae, la Camellia és un gènere de plantes amb flor i de fulla persistent amb unes 250 espècies, originària de l’Àsia tropical i introduïda a Europa al segle XVIII. Tot i haver-hi altres exemplars que destaquen per les seves flors ornamentals, com la C. reticulata, la C. sasanqua i la C. saluenense, la C. japonica és l’espècie més utilitzada i cultivada com a planta ornamental, destacant també la C. sinensis utilitzada per preparar la infusió típica, el te. De Camellia japonica n’hi ha més de 2000 cultivars diferents, nombre que cada any va en augment amb l’aparició de noves varietats. Les seves flors varien de color, forma i mida, arribant als 10 cm de diàmetre i produint un ventall cromàtic que va des de el blanc al vermell amb nombroses tonalitats diferents.

“L’amor” de la camèlia pels gallecs no acaba aquí, sinó que també existeix la Ruta da Camelia, un circuit per diferents jardins vinculats a la cultura d'aquesta planta que travessa de A Coruña fins a Vigo, segurament un altre motiu per tornar per aquesta terra, a més de centollos, vino Ribeiro i pimientos del Padrón.

Font: SEC (Sociedad Española de la Camelia)
Camellia japonica, Santiago de Compostela 6/2/2013


Camellia japonica, Santiago de Compostela 6/2/2013

diumenge, 30 de desembre del 2012

L’arbre de nadal, natural o artificial?

Com cada any en aquesta època és inevitable contemplar l’ampli catàleg i sovint extremadament xaró (segons l’IEC és “hortero” en català, jo també acabo d’aprendre aquesta paraula ara) de decoració nadalenca; ninots de Pare Noel i de Reis Mags penjats dels balcons amb l’etiqueta de “Made in China” enganxada al cul, guirnaldes emblanquides simulant un efecte neu, estrelles, boles, fanalets, espelmes i llums de totes mides i colors. Però hi ha una tema moltes vegades preocupa a la gent: L’arbre de nadal, natural o artificial?


Qualsevol decisió és respectable, podríem treure molts arguments a favor i en contra, però el que creu molta gent és que com que el natural sovint acaba sec després de Reis i l’artificial es pot guardar i utilitzar l’any que ve, aquets són més ecològics que els altres i per tant opten per un arbre artificial. No negaré que molts avets no duren gaire més enllà de les festes, (normalment per la falta de sistema radicular, necessari per la seva supervivència) ni que els arbres artificials es poden tornar a reutilitzar un altre any, però el que és segur és que els artificials NO són més ecològics.

L’arbre artificial esta fabricat a base plàstic, fibres òptiques, metalls i altres components tòxics i nocius pel medi ambient com el mercuri. A més de ser materials no biodegradables i no poder-se reciclar, la majoria s’elaboren a la Xina, de manera que no només no ajuden l’economia del nostre país, sinó que amb el seu transport amb vaixells de motor Diesel emeten més gasos contaminants a l’atmosfera, agreujant l’escalfament global, és a dir que la compra d’aquets arbres no és tan verda com les seves fulles.

El “sacrifici” de tants arbres naturals per fer bonic és el que comporta a molts compradors a escollir l’artificial, però realment no es tracta d’una tala d’arbres descontrolada, sinó que la gran majoria provenen de vivers i per cada arbre que es treu se’n planten molts més. Per fer-lo créixer no consumeix energies no renovables, i si no sobreviu és 100% biodegradable. Cada any hi ha més programes de reciclatge i replantació d’arbres de Nadal, només cal conscienciar-nos. A més dona feina a cultivadors i s’inverteix en una economia de proximitat, i no oblidem que els arbres consumeixen diòxid de carboni contribuint a la lluita contra l’escalfament global.

En aquest últim post del 2012 us desitjo una feliç entrada d'any!

divendres, 14 de desembre del 2012

La Fageda de la Grevolosa

Esperant l’ultim sospir d’aquesta tardor, amb l’hivern apunt de tirar la porta a terra, dedicaré aquesta entrada a parlar del faig i la fageda, un dels arbres i boscos més espectaculars que trobem en aquesta època de l’any.

El faig (Fagus sylvatica) és un arbre caducifoli de la família de les fagàcies, d'escorça llisa i grisenca. La capçada és ovalada i aparèix a la primera meitat de l'arbre, les branques creixen en ziga-zaga, i l'abundància de fulles proporcionen la característica ombra densa dels boscos on es troben. Té un sistema radicular poc profund, de manera que al créixer en alçada desenvolupa moltes arrels secundàries superficials. Floreix a partir de l'abril i el fruit que produeix és la faja, un aliment molt apreciat pels animals que viuen a les fagedes, apareixent a finals de setembre quan l'arbre té uns 20 anys i començant a ser fèrtil quan arriba als 40 anys.

Generalment les fagedes creixen en terrenys fèrtils, tirant a calcaris, humits però ben drenats, situats entre 500 i 2000 metres d'altitud, fet que li atribueix característiques diferents segons on estigui localitzada. Es troben molt esteses al centre d'Europa, des del nord de la Península Ibèrica al sud est de Noruega i fins al Mar Negre. Constitueixen un paisatge forestal molt canviant d'una estació a l'altra, però els cromatismes que agafen les fulles a la tardor i quan la fullaraca caiguda comença a cobrir el terra fan que en aquesta època sigui un regal pels 5 sentits.

Situada al cor de Catalunya, entre el Collsacabra i el Puigsacalm trobem la Fageda de la Grevolosa, una autèntica joia natural. Es tracta d'un bosc de més de 300 anys de vida, amb una gran col·lecció d'arbres monumentals de més de 40 metres d'alçada i 1 metre de diàmetre, i on també s'hi troba una gran diversitat de flora i fauna. Un indret relaxant i inspirador, un racó idíl·lic per deixar-se seduir, excepte els dies en que es pot arribar a comparar amb les Rambles de Barcelona, però és clar que en general tothom té dret de gaudir de la natura i d'aquest espectacle tardorenc, excloent aquells que "alla on caguen hi deixen la merda".

Font: www.nitium.com/fageda-grevolosa



Fageda de la Grevolosa 11/11/12

Fageda de la Grevolosa 11/11/12