No és
habitual sortir al carrer i trobar-te desenes d’arbres de grans dimensions arrancats
parcial o totalment de la superfície del terra, però el divendres 4 d’octubre aquesta
imatge es va reproduir en diverses
poblacions del nord d’Osona. Una curta però violenta tempesta de no més de 20
minuts que va generar vents desproporcionats acompanyats d’una intensa
calamarsa, va propiciar aquest acarnissament vegetal, que conseqüentment va
acabar posant en perill la integritat de les persones provocant diverses
destrosses materials. Els experts van titllar aquest fenomen de esclafit.
Els
arbres disposen d’un sistema radicular que no només serveix per absorbir aigua
i minerals del sòl, sinó que també té la funció d’ancoratge per suportar el
propi pes de la planta i afrontar aquestes situacions adverses. És cert que algunes
espècies com els pins, els avets, els cedres i els xiprers produeixen arrels
més superficials i per tant són més susceptibles a la caiguda, però hi ha
diverses accions d’origen antròpic que malmeten el seu sistema radical i els
fan més vulnerables. Per tant, la majoria dels arbres caiguts tenen un
denominador comú, són arbres debilitats.
Entre
d’altres, aquetes són les causes més habituals de caiguda dels arbres:
Modificació de l’entorn
Quan
els arbres creixen en comunitat com és el cas dels boscos, es protegeixen
mútuament del vent, de forma que no necessiten crear un sistema radicular gaire
potent. El problema ve quan es modifica el seu habitat natural i es talen els
arbres per urbanitzar el terreny. Els arbres que queden drets estan totalment
desemparats i al no disposar d’un
sistema estructural adequat són incapaços d’aguantar vents d’una intensitat
determinada.
Eliminació parcial del sistema radicular
Els
arbres que es veuen afectats per obres properes on s’hi han obert rases o s’han
produït moviments de terra, poden sofrir una pèrdua important d’arrels de vital
importància per la seva fixació al terra.
Compactació del sòl
La
circulació de maquinària pesada prop dels arbres i els terrenys excessivament
humits, provoquen una compactació del sòl, comportant una disminució de
creixement de la longitud de les arrels i una disgregació dels elements
texturals del sòl, disminuït l’oxigen del sòl i provocant problemes de
respiració, infiltració i drenatge, accelerant els processos de podriment radicular.
Arbres i gespa
També
és habitual en molts jardins sembrar gespa sota els arbres, sense tenir en
compte que les seves necessitats hídriques són molt diferents. Mentre que una
gespa necessita regs curts i seguits, l’arbre necessita regs espaiats i
profunds. El reg que proporcionem a la gespa provoca que l’arbre produeixi un
sistema radicular molt superficial i poc eficient en estabilitat, ja que
l’aigua que necessita pel seu desenvolupament l’aconsegueix en pocs centímetres
de la superfície i per tant no necessita emetre arrels profundes.
Podes desmesurades i podriment del tronc
Les
podes desmesurades també perjudiquen a l’estabilitat de l’arbre, ja que pot
comportar podriment al tronc i a les branques augmentant substancialment el
perill de caiguda.
També s’ha de tenir en compte que generalment hi ha una relació lineal entre el radi de la capçada i l’extensió del sistema radical. Si es realitza una reducció important de la capçada s’ha de tenir present que també hi haurà una reducció semblant d’arrels.
Els arbres que tenen branques codominants, és a dir que competeixen per una dominància apical, en forma de V amb l’escorça incluïda, també perillen de sofrir una caiguda parcial. En aquest cas si que seria necessària una bona poda de manteniment.
Plantació incorrecte
Un
altre motiu important de caiguda d’un arbre deriva d’una plantació incorrecte i
sovint d’una inadequada selecció d’espècies.
Hi ha molts arbres que estan plantats a una profunditat excessiva, fent disminuir la capacitat de generar arrels noves. D’altres que han estat plantats en terrenys sense suficient espai pel desenvolupament de les arrels que garanteixen el seu suport, i que al assolir una altura considerable augmenta el perill de caure.
No hem d’oblidar que els arbres
són éssers vius, és a dir tenen un cicle vital. La seva longevitat no depèn
només de l’espècie, sinó també de les condicions ambientals, el terreny on s’ha
desenvolupat, i la cura que en tenim.
Cal intentar facilitar el màxim
volum de sòl d’exploració per les arrels, sobretot quan es planten arbres en
escocells. La formació d’un sòl estructural també és molt important, aplicant
una terra adequada que permeti un bon creixement i minimitzi els efectes de la
compactació. Una bona barreja seria terra vegetal de qualitat amb graves. Si
l’arbre creix enmig de gespa és molt recomanable aplicar una capa de coberta
vegetal i separar el reg. Si un arbre necessita ser podat per motius estètics,
sanitaris o de seguretat, s’han de realitzar talls nets que permetin una bona
cicatrització i evitar podriments.
Crec que estarem d’acord en que
al llarg de l’any es mor molta més gent atropellada per un cotxe que per un
arbre, és molt difícil tenir-ho tot controlat, per tant només ens queda dur a
terme una bona gestió de l’arbrat i planificar bé la seva plantació per evitar problemes posteriors.
 |
| Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013 |
 |
| Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013 |
 |
| Pinus pinea brutalment arrencat 4/10/2013 |
 | |
|
 | |
|
 |
| Cedrus deodara arrencats a Manlleu 4/10/2013. Foto: Osona.com |
| Pas de l'esclafit per Sant Hipòlit de Voltregà |
Després de netejar i treure un cedre arrencat en un jardí, vam reutilitzar el seu tronc per muntar aquesta taula i els tamborets:
