El tercer paisatge seguirà fent camí

Les plantes han estat lligades des de sempre a la nostre existència. No només ens han proporcionat aliments, medicaments i matèries primàries que han servit com a base pel nostre desenvolupament, sinó que són els únics éssers vius capaços de captar l’energia del sol per fabricar matèria orgànica i alliberar oxigen. És evident doncs que depenem més nosaltres d’elles que elles de nosaltres. Tot i això, des de sempre hem tingut la necessitat de projectar la natura a través de les nostres idees, fins al punt de portar-la casa, cultivant plantes amb el propòsit de crear un entorn agradable. El disseny de paisatge i la jardineria, per tant, d’alguna manera sempre han estat lligats a nosaltres. Aquestes dues pràctiques es poden considerar tant art com ciència, ja que es requereix observació, planificació, creativitat i organització, però amb una dificultat afegida, que es treballa amb éssers vius i  s’ha de tenir en compte els seus processos mitjançant un control de l’espai i del factor temps, a més de la necessitat de seguir una sèrie de criteris arquitectònics, agronòmics, sociològics i mediambientals.

Avui fa un any just que vaig inaugurar el blog. L’objectiu principal era compartir experiències i inquietuds relacionades amb la jardineria, el paisatgisme i la natura, per rellevar-ne el seu valor i la seva necessitat, sense pretendre donar cap lliçó a ningú,  sinó per replantejar-me temes com a forma d’aprenentatge.  A dia d’avui considero l’objectiu complert.

Un agraïment especial a tots els que heu llegit, comentat i compartit el blog, vosaltres també en formeu part. El tercer paisatge seguirà fent camí.

Us deixo amb un recull de totes les entrades d'aquest any.

Antic tram de la N-152 a Orís, avui un altre tercer paisatge

• Manifest (12/12/12)
• La Fageda de la Grevolosa
• Royal Botanic Gardens, Kew
• L'arbre de Nadal, natural o artificial?
• La volta al món en 80 jardins
• Projectant
• Camèlia, la flor de Galícia
• La flor de l'ametller
• La flor de l'ametller II: La collita de l'ametlla perilla
• Arborètum de Masjoan
• Treballar amb la natura, no en contra
• La colza
• Llibres i roses
• RHS Chelsea Flower Show 2013
• Els jardins Botànics de la Costa Brava. Marimurtra
• Els jardins Botànics de la Costa Brava II. Santa Clotilde
• ...ARBRE VA!!
• Plant Attack!!

Manifest

El tercer paisatge no és rural ni urbà. Hi manca l’explotació agrícola, turística i especulació immobiliària. Són àrees que es troben fora dels paisatges més convencionals i es situen al seu marge, com vores de boscos i carreteres, solars desemparats o altres llocs on les màquines no poden arribar. Són zones amb característiques pròpies i amb una àmplia diversitat natural. Són aquells espais que han estat sotmesos a l’acció humana i la seva evolució és fruit de les contínues adaptacions al medi. El tercer paisatge és el terme teoritzat  per Gilles Clément (paisatgista i jardiner francès, introductor d’altres conceptes  com Jardí en moviment i Jardí planetari) i explicat a través d’un manifest (Manifest del Tercer Paisatge), per denominar tots aquets espais marginals i indefinits però amb una gran riquesa d’espècies on prolifera una interessant biodiversitat i on la mateixa naturalesa dicta la seva evolució.

En aquest temps on grans projectes urbanístics han acabat en descampats plens de faroles que probablement mai acolliran la seva construcció, en espais residuals abandonats amb aparicions insospitades i a vegades esporàdiques de la naturalesa, on la petjada humana ha debilitat el fràgil equilibri natural, on el tercer paisatge cada dia és més present a la nostre vida,  aqui i avui declaro inaugurat aquest blog. No pretenc descobrir la sopa d'all, segurament serà un blog més de jardineria, paisatgisme i natura, però crec que és necessàri redescobrir-la i reinventar-la, o almenys intentar-ho.